Joder, què fort, acabo de parlar amb el Marquitos Ramos. Feia almenys vint anys que no sabia res d'ell. I mira que erem amics! Nens, això no pot ser, què cony una calçotada, el què hem de fer és un altre sopar perque ara almenys seriem el doble de penya. A veure si hi ha quòrum, però estic segur que sí. Si fem les entrades aquí al blog que ha obert el Francesc és més fàcil que el mail, perque has d'anar fent copiar-pegar amb totes les adreces i és un conyàs. A veure quànta gent s'apuntaria, i ho muntem amb temps perque pogueu demanar indults a les dones... (Xavi Pérez)